Les carns vermelles són la carn de boví, bou, cavall i carn de caça (perdiu, guatll, vísceres...).                                                                                            

 

Aquestes, contenen més quantitat de ferro que les blanques, de manera que es un aliment que a les persones amb anèmia els aconsellen menjar. També contenen més greix i major quantitat de purines, per tant l'abús del seu consum pot provocar problemes del cor i augment del colesterol.                                                                                                                                                                                                    
La carn blanca és la carn de pollastre, gall dindi o conill. 
La carn de xai o porc pot canviar de color, sent vermella o blanca depenent de l'edat de l'animal o de la part del cos. D’aquesta carn destaca que és molt més fàcil de digerir que la vermella. 

Les carns blanques tenen un color rosat o blanquinós en cru ja que posseeixen molt poques proporcions de mioglobina al seu interior. Es considera que les carns blanques són les derivades de les aus.

Encara que parlant de proteïnes les carns blanques poden tenir una qualitat inferior, poden concentrar igual o més quantitat que les carns vermelles d'aquest nutrient depenent de la part triada, aconseguint el 28% de contingut proteic.

Les purines són un producte de degradació de les proteïnes i ajuden a la formació d'àcid úric, per això els malalts de gota han de renunciar al consum elevat de carn vermella, ja que en tenir cristalls d'àcid úric a les articulacions poden provocar artritis o inflamació de les articulacions
Les carns vermelles també tenen la seva part bona ja que, consumides amb regularitat però no en excés, poden ser una bona manera de garantir el consum de ferro de qualitat, és a dir, que s'absorbeix fàcilment i que ajuda a prevenir anèmies nutricionals i a més, ofereix àcid fòlic i proteïnes.
La gran quantitat de greix i sang de la carn vermella li dóna més sabor i la fa més saborosa, que la carn blanca. 

Les carns blanques es consideren més saludables ja que tenen menys greix i un baix contingut en purines en comparació amb les carns vermelles, que consumides en excés es relacionen amb l'aparició de malalties cardiovasculars, i això afavoreix a aquelles persones que porten una dieta tova, ja que són més fàcils de digerir. També posseeixen menys colesterol, que afavoreix als que pateixen dislipèmies, ja que menys greixos amb bones proteïnes i baix contingut en purines és el més recomanable per tenir cura de la salut metabòlica.
En conclusió, es recomana el consum de tres o quatre racions per setmana de carn, permetent que sigui carn vermella tres o quatre vegades al mes.