Després de veure el documental "What the Health", i de recollir les dades que més ens han cridat l'atenció, exposo el tema de la meva recerca.

"Milk does not build strong bones"

La dada sobre la que he decidit investigar és aquesta enunciada en anglès que diu: la llet no construeix ossos forts. M'ha cridat l'atenció ja que tota la vida, a la televisió, els pares, la gent en general ens ha dit que el calci de la llet ajuda considerablement a l'enfortiment dels ossos i sobretot en l'etapa de creixement, i ara veient això tot es posa en dubte. Per això he decidit investigar-ho pel meu compte, i descobrir si l'enfortiment dels ossos és una propietat de la llet.

​

100 g de llet contenen 125 mg de calci. Tots els ossos dels vertebrats contenen calci en forma de clorur de calci, carbonat de calci, i fosfat de calci. Per tants és possible pensar que si introduïm calci al nostre cos, aquest pugui servir per fer uns ossos forts. El teixit ossi s'està contínuament renovant, per tant necessita calci per tal que el teixit estigui fort, les principals vies d'obtenció del calci, són els lactis, la llet. Per tant segons molts experts, el calci és un component clau per l'enfortiment dels ossos i que les principals maneres d'obtenir-lo són a través de la llet. També afirmen que en etapa de creixement, els teixits es renoven més de pressa i per això necessitem més calci. Però si els estudis diuen això, per que el documental diu el contrari?

Investigant, he vist que aquest és un tema controvertit. Segons molts estudis, la falta de consum de lactis provoca menys calci als ossos i per tant osteoporosis. Però també segons altres estudis el consum de llet augmenta el risc de osteoporosis. I la osteoporosis és tot el contrari a tenir els ossos forts.

​

Aquestes són les raons exposades per les quals el consum llet causa osteoporosis:

 

• La incidència d'osteoporosi és menor en els països que menys productes lactis consumeixen, i l'augment és directament proporcional com més lactis es consumeixen.                                                                                                                                                                 

• Els països on més llet es consumeix és Suècia, Finlàndia, Suïssa i Holanda, i és on més elevada és la incidència d'osteoporosi. En països on es consumeix molt poca llet, com Congo, Guinea, Togo, Libèria, Ghana, Cambodja,... L'osteoporosi és extremadament rara.        

• Australians, nova zelandeses i americans consumeixen 3 vegades més llet que els japonesos i la incidència de fractures de maluc és 2 ½ vegades més gran.                                                                                                                                                                                                          

• Els xinesos consumeixen una mitjana de llet de 8 kg / persona / any i els americans una mitjana de 254 kg / persona / any: incidència de fractures de maluc 6 vegades major en USA.                                                                                                                                          

• Les dones Bantu ingereixen la quarta part del recomanat, tenen una mitjana de 9 fills als que alleten durant 2 anys. Mai tenen dèficit de calci, ni osteoporosi. Els fills creixen sans i forts.                                                                                                                                                        

• No es tracta d'un factor racial, ja que la mateixa raça té incidències d'osteoporosi diferents depenent dels seus hàbits alimentaris.

 

• La incidència d'osteoporosi en dones asiàtiques és molt menor en les que viuen a Àsia que a les que viuen a USA i han adoptat els seus hàbits alimentaris.                                                                                                                                                                                                

• Exactament igual passa amb les dones bantú i altres africans. Hi ha poblacions afroamericanes que incorporen la llet, però no als nivells de consum de la resta d'USA, i és menor la proporció pel que fa a fractures de maluc. No hi ha justificació genética.                           

• Països en els que amb prou feines es coneixia l'osteoporosi han anat augmentant la seva incidència conforme han anat introduint en la seva alimentació productes lactis.

 

• A Grècia es va augmentar a gairebé el doble el consum de llet entre 1961 i 1977 i es va doblar la incidència d'osteoporosi.

 

• A Hong Kong es va doblar el consum de lactis entre 1966 i 1989, i es va triplicar la incidència d'osteoporosi.                                                    

• L'osteoporosi augmenta de forma espectacular en les persones que sense haver pres mai llet animal comencen a prendre-la, com es demostra en un ampli estudi dut a terme a la Xina i Taiwán.

​

​

Està comprovat que en aportacions de calci de 200 o 300 mg al dia no existeix l'osteoporosi. Aquesta és la quantitat de calci que s'ingereix en països que no consumeixen productes lactis, la qual consumeix qualsevol persona mitjançant una dieta equilibrada i sense lactància indefinida. Tinguem en compte que un got de llet ja conté 300 mg de calci. Si a això li sumem el consum de potser més d'un got de llet al dia, iogurt, formatge, i a més els 200 o 300 mg que ja prenem amb la resta d'aliments i amb l'aigua, veiem que estem sobrecarregant el nostre organisme, amb aportacions de 700, 800, 1000 ... mg / dia, que és el consum mitjà de les persones que prenen làctics en la seva dieta. I això sense parlar de les persones que prenen suplements de calci en comprimits, que són de 1000 o 1200 mg.
Quan es consumeixen productes lactis, la densitat de massa òssia és bona durant un temps, però l'organisme s'esgota, i descendeix. Quan no es consumeixen productes lactis la densitat de massa òssia es manté en bons nivells durant tota la vida, produint-se una pèrdua de massa òssia fisiològica amb l'envelliment.
Per aquesta raó la densitat de massa òssia  no és tan fiable, ja que la mateixa densitat en una persona que ha pres molts lactis correspon a un os amb poca capacitat d'incorporar calci, desgastat i en una persona que no ha pres lactis correspon a un os que manté en bon estat la seva matriu i les seves cèl·lules i pot seguir mantenint la seva estructura.
Per aquestes raons, com a conclusió, la dada del documental no està ben formulada. És cert que la llet enforteix els ossos, però fem un consum excessiu de lactis que acaba provocant a la llarga la debilitació de l'esquelet, per tant, la llet a la llarga debilita els ossos ja que conté quantitats massa altes de calci. El nostre organisme no necessita llet, necessita unes quantitats de calci que molts altres aliments quotidians ja tenen i que no augmenten tan considerablement el nivell d'aquest.